Patrimoni mundial
Rio de Janeiro, capital de l’estat homònim i capital brasilera fins el 1960, és Patrimoni Mundial de la UNESCO. Això ho explica tota una ciutat inabastable, canviant, tan moderna com tradicional i amb la major selva urbana del món. Resulta tan exuberant que sembla que la natura està en lluita constant amb la ciutat per recuperar allò que un dia va ser seu. Amb uns 6,5 milions d’habitants, és la segona ciutat més poblada del Brasil i el seu primer atractiu turístic.
No l’hi perdi
Perquè hi ha coses que cal visitar sí o sí, començant per les platges:
Ipanema y Copacabana
Per veure i deixar-se veure, no hi ha al món indrets com Ipanema i Copacabana, convertits ja en tòpics i encara d’una bellesa irresistible. Immortalitzada per Tom Jobim i Vinicius de Moraes (els quals alhora donen nom a les mascotes dels Jocs Olímpics que comencen aquest 5 d’agost), els dos quilòmetres de sorra d’Ipanema, al sud de la ciutat, es divideixen en postos (llocs de vigilància), cadascun amb els seus habituals i la seva personalitat pròpia. La platja s’estén entre el canal Jardim de Alah, límit amb la platja de Leblon i la platja d’Arpoador, que marca el límit amb la platja de Copacabana, la més famosa de Rio, si no ho és del món sencer. La imatge del seu passeig, conegut com l’orla de Copacabana, obra de l’arquitecte i paisatgista brasiler Roberto Burle Marx, ja és part d’aquest patrimoni mundial. A la zona proliferen els hotels, locals nocturns i restaurants més famosos i concorreguts. Com Ipanema, als seus diferents postos trobem ambients ben diferents.
Pa de Sucre
És un pic monolític de granit, pràcticament sense vegetació, que s’alça directament sobre el mar com a part d’una península que s’endinsa en l’oceà Atlàntic, al carioca barri d’Urca. Des del seu cim, a 396 metres d’altura, es pot gaudir de vistes privilegiades de Rio de Janeiro i la badia de Guanabara, immortalitzada per Caetano Veloso. El seu conegut bondinho (telefèric) es remunta a 1912, quan es va inaugurar el primer tram del telefèric que uneix Praia Vermelha amb el Morro da Urca, i va esdevenir el primer telefèric brasiler i el tercer del món i va situar Rio de Janeiro com un focus d’atracció turística internacional. La idea va ser de l’enginyer brasiler Augusto Ferreira Ramos, qui va donar inici a les obres el 1910. Dos anys després, el 27 d’octubre de 1912, les primeres 577 persones van poder pujar al cim del Morro da Urca en un telefèric de fusta amb capacitat per a només 17 passatgers, que cobria els 528 metres de distància els 228 metres d’altura en aproximadament 6 minuts.
Crist del Corcovado
El Crist Redemptor, també conegut com el Crist del Corcovado, és l’escultura art déco més famosa del món i, des del 2007, una de les set meravelles del món modern. Les seves mides són colossals: 30 metres d’altura i 1.200 tones sobre un pedestal de 8 metres d’alt, just al cim del Corcovado, a 710 metres sobre el nivell del mar, dins del Parc Nacional de Tijuca. És possible veure’l gairebé des de qualsevol part de la ciutat i, tot i que s’ha convertit en un tòpic, n’és un que encara val la pena. Es recomana intentar pujar-hi quan la previsió del temps promet un dia clar. A primera hora del matí és quan hi ha menys visitants i es poden aconseguir millors fotografies. Els treballs de construcció d’aquesta gegantesca escultura feta de formigó armat van durar 5 anys, fins a la inauguració el 12 d’octubre de 1931.
El Cristo Redentor, también conocido como el Cristo del Corcovado, es la escultura art decó más famosa del mundo y, desde el 2007, una de las Siete Maravillas del Mundo Moderno. Sus medidas son colosales: 30 metros de altura y 1.200 toneladas sobre un pedestal de 8 metros de alto, justo en la cima del Cerro del Corcovado, a 710 metros sobre el nivel del mar, dentro del Parque Nacional de Tijuca. Es posible verlo casi desde cualquier parte de la ciudad, y aunque se ha convertido en un tópico, es uno que sigue valiendo la pena. Lo mejor es intentar subir cuando la previsión del tiempo promete un día despejado. A primera hora de la mañana es cuando menos visitantes hay y se pueden conseguir mejores fotografías. Los trabajos de construcción de esta gigantesca escultura hecha en hormigón armado duraron 5 años, hasta ser inaugurado el 12 de octubre de 1931.
I si el pla alternatiu és encara millor?
Posem-nos en el pitjor dels casos: és a Rio de Janeiro aquest estiu, ja ha vist els imprescindibles, com els que ja hem comentat i la confiteria Colombo, més algun espectacle de la meravellosa escena carioca, però realment no l’interessen els Jocs Olímpics que s’estan celebrant des del 5 d’agost. La ciutat s’està omplint de visitants i vol un pla alternatiu, una escapada a algun lloc proper, bonic, luxós però no prohibitiu… diguem que el que busca és exactament aquell amagatall que coneixen els carioques al seu turisme intern. Aquí ho tenim: allò que vol conèixer és Ilha Grande, un lloc absolutament inoblidable.
Arribar-hi és fàcil: és una illa petita just al costat de la frontera dels estats de Rio de Janeiro i São Paulo. Només cal anar cap al sud. Ho pot gestionar tot a qualsevol agència de viatges o simplement pots pujar a un autocar que el porti fins Angras dos Reis, d’on surt el ferri cap a l’illa, població que està a només 150 quilòmetres de la Vila Olímpica.
Però sense pressa! Ja que ha arribat fins aquí, abans de pujar al ferri val la pena anar a Paraty, un meravellós verger, un paradís i… gairebé més important: un productor de cachaça sense parió. Aquí podrà gaudir del millor licor del Brasil, amb el qual es fan les caipirinhes, però a Paraty el trobarà envellit, perfumat, aromatitzat… Un luxe entre luxes.
La resta és fàcil: només queda gaudir, llogar llanxes o apuntar-se a les excursions que, fent cabotatge, recorren l’illa de platja a platja o, si en té ganes, travessar l’illa caminant (encara que s’anomeni Illa Gran, no ho és, es pot trigar hora i mitja per arribar des de l’allotjament a la platja més llunyana). Quan malauradament arribi el moment de tornar i algú s’acomiadi amb un clàssic “volte sempre”, pensaràs que sí, per descomptat que penses tornar-hi…