La vida després de l’obscuritat
Primavera significa literalment “primer verdor” i és una de les arribades d’estació més celebrades per l’ésser humà a causa del seu simbolisme, ja que representa la resurrecció de la vida després de l’obscuritat de l’hivern. A l’hemisferi nord comença entre el 20 i el 21 de març, amb l’equinocci de primavera, i s’acaba el 21 de juny, amb el solstici d’estiu.
S’acosta la primavera i en molts indrets del planeta els habitants es preparen per rebre-la amb actes i festes tradicionals. A continuació n’hi oferim un recull d’arreu del món, amb les celebracions més interessants i les seves característiques principals.
Espanya
A Espanya l’arribada de la primavera sovint es festeja amb celebracions relacionades amb la natura i la renovació. Les més importants són les següents:
- Festival de los Patios. A Còrdova es dóna la benvinguda a la primavera amb un esdeveniment que la UNESCO ha reconegut com a Patrimoni de la Humanitat: un concurs de patis del centre històric de la ciutat amb motiu del qual els participants obren els patis de casa seva, adornats amb flors de tota mena, perquè persones d’arreu del món els puguin visitar durant la segona i la tercera setmana del mes de maig.
- Os Maios. Aquesta festa tradicional gallega forma part del denominat cicle de maig, en el qual s’exalta la natura i es rep la primavera. Se celebra entre finals d’abril i començaments de maig, i el seu origen és molt antic. Els carrers s’omplen de maios, construccions fetes amb elements vegetals, i s’interpreten coples satíriques sobre esdeveniments socials d’actualitat.
- Falles de València. Sens dubte, és una de les festes més populars del nostre país. Se celebra cada any del 15 al 19 de març i el seu origen no s’ha aclarit mai del tot. Aquesta festa consisteix a exposar al carrer monuments enormes, les falles, que es construeixen amb materials combustibles i es componen de figures, els ninots, d’un marcat caràcter satíric. Aquestes falles es cremen completament com a símbol de purificació.
Europa i Amèrica
A Europa i Amèrica també hi ha tradicions importants lligades a l’equinocci primaveral. Les més destacades són les següents:
- Sechseläuten. Amb aquesta festa, que data de l’edat mitjana, es dóna el tret de sortida a la primavera a la ciutat suïssa de Zurich. El seu significat etimològic és “campanades de les sis” perquè a aquesta hora es crema a plaça la figura d’un ninot de neu, el Böögg, farcit de pólvora i petards. L’estiu serà més o menys bo en funció del temps que trigui a explotar. Després, amb les brases del Böögg es fa una barbacoa.
- Dia de Marzanna. El 23 de març se celebra a Polònia una festa d’origen pagà per rebre la primavera. La celebració consisteix a confeccionar una imatge de la deessa Marzanna, un ninot fet de fenc, palla, draps i papers de colors, passejar-la en processó fins al riu, llençar-la a l’aigua i, per acabar, cantar i ballar. La Marzanna representa l’hivern i ofegar-la és una manera de festejar l’arribada del bon temps i les collites.
- Teotihuacán. Aquesta antiga ciutat mexicana en ruïnes, el nom de la qual significa “indret on els homes es converteixen en déus”, acull cada any milers de visitants que volen rebre l’equinocci de primavera al capdamunt de les piràmides. A més, des del pati del Palau de Quetzalpapálotl es pot contemplar un fenomen arqueastronòmic produït pels rajos solars a trenc d’alba.
Àsia
l’ Àsia és molt important l’arribada de la primavera. Les celebracions més destacades per festejar l’inici d’aquesta estació són les següents:
- Nouruz. El seu significat etimològic és “dia nou” i es fa servir per designar l’any nou persa, que coincideix amb l’arribada de la primavera. Se celebra en molts territoris de l’Àsia, com el Pakistan, l’Afganistan o l’Uzbekistan, i representa la fi de l’obscuritat i el renaixement de la fertilitat. Amb motiu d’aquesta festa, es mengen plats simbòlics, es fan balls i concerts al carrer, es visiten els familiars i es duen a terme cerimònies per plantar arbres.
- Festa de la primavera xinesa. Aquesta festa, que coincideix amb l’arribada de l’any nou xinès segons el calendari lunar, és la més important del país. És tradició llançar focs artificials a la vigília i decorar els carrers amb adornaments acolorits. També es fan les anomenades fires de temple(miaohui, en xinès), amb diverses activitats com ara mercats de menjar, representacions artístiques o projeccions de cinema nacional.
- Holi. És una festa religiosa molt antiga que se celebra a l’Índia cada primavera. Quan arriba aquesta estació, milions d’indis surten al carrer pintats de colors per celebrar l’arribada del bon temps amb balls, cançons i batalles d’aigua. Com a curiositat, amb motiu d’aquesta festa es trenca per un dia el sistema de castes, i persones de tota mena s’ajunten al carrer sense fer distincions.