Artistes que viuen fora de l’ordre considerat comú
Fins no fa gaire, els trastorns de l’espectre autista s’associaven a l’aïllament, la carència i la limitació. Però les persones amb TEA en realitat són individus extraordinaris en el sentit més pur del terme: viuen fora de l’ordre considerat comú.
Uns dels trets més habituals de l’autisme i de la síndrome d’Asperger són la repetició i la fixació –que poden arribar a ser una obsessió– en esquemes, dispositius i processos determinats. Aquest aspecte respon a la necessitat de buscar referents i trobar una forma d’estabilitat. En molts casos, aquesta fixació va acompanyada d’una prodigiosa memòria i d’una capacitat d’imaginació excepcional. Aquesta manera singular de veure les coses a través de la plàstica, l’escriptura i el dibuix de vegades es pot traduir en una atracció per aquestes disciplines, per la traducció en imatges d’impressions, sensacions i emocions.
“Jo veig el que tu no veus. Una gràfica de l’autisme” és la nova exposició que proposa CaixaForum Barcelona. Es tracta d’una proposta on es mostra tota la creativitat i la imaginació de les persones que pateixen aquesta mena de trastorns de l’espectre autista (TEA). L’exposició recull més de 50 obres d’artistes que pertanyen a l’associació alemanya AKKU (Autisme, Art i Cultura), que dóna suport als creadors d’aquest col·lectiu, i d’altra banda, de persones del nostre país amb TEA adscrites a la Federació Catalana d’Autisme i Asperger.
Comissariat
Els comissaris són Clara Laguillo i l’il·lustrador Miguel Gallardo, autor del llibre il·lustrat Maria i jo, i posterior documental, en el qual parla sobre les particularitats de l’autisme de la seva filla Maria, en un episodi de vacances a les illes Canàries. Clara Laguillo i Miguel Gallardo proposen una exposició estructurada de la manera següent:
- “Un món a mida” fa al·lusió a la necessitat de crear universos propis
- “Posar ordre” se centra en la fixació en dispositius i processos mecànics
- “Mira’m” recull la mirada sobre si mateixos i els altres
- “Jo sóc aquí” parla de la seva manera de veure el món
- “El món en paraules i números” mostra un particular ús plàstic dels llenguatges verbal i numèric
Aquests cinc punts de trobada que proposen els comissaris van més enllà de la procedència geogràfica, el background cultural o la franja generacional.