Un nou concepte
A les grans ciutats ha sorgit un nou concepte: l’ennobliment. La barreja entre la reestructuració econòmica amb tints socioculturals i el canvi demogràfic i de l’espai urbà amb tocs moderns, fa que sorgeixi aquesta nova tendència en moltes capitals d’arreu del món.
Tot i que el concepte neix a Engels (Anglaterra) el 1865 i que el terme l’encunya 100 anys després R. Glass, no és fins a la segona meitat del segle XX que, amb l’auge del capitalisme, l’ennobliment viu la màxima etapa de desenvolupament.
A grans trets podem dir que aquest procés consisteix a transformar un barri humil en un de classe mitjana o mitjana-alta. S’associa a moviments culturals amb elements d’expressió artística o amb el condicionament de locals vells que es converteixen en espais de disseny d’ambient bohemi.
El concepte d’ennobliment té seguidors i detractors. Algunes associacions de veïns estan d’acord a millorar el barri, però sovint això es tradueix en quedar-se sense comerços per guanyar galeries d’art. A més, el barri es converteix en una zona més turística, amb la revaloració consegüent dels preus dels lloguers o dels locals.
Fem un recorregut per la història d’alguns dels barris que estan en procés d’ennobliment a Espanya.
Barri de Malasaña (Madrid)
El nom oficial d’aquest barri no és Malasaña, sinó Maravillas, però les històries perduren més que els noms oficials. El nom es deu a una veïna del barri de tan sols 15 anys, Manuela Malasaña Oñoro, d’origen francès, que va viure al barri de Maravillas cap a l’any 1808.
Tenia 15 anys quan es van produir les revoltes del 2 de maig a Madrid. Hi ha dues versions dels esdeveniments:
- La primera història diu que ella i la seva mare ajudaven el pare a combatre contra els francesos passant-li munició mentre ell disparava. La mala sort va fer que una bala la toqués i s’emportés la vida de la petita Manuela.
- La versió més contrastada diu que la Manuela treballava com a brodadora i, tal com requeria aquesta professió, portava unes tisores penjades al coll. En aquella època les tisores es consideraven armes i estaven prohibides, i pel fet de portar-les va ser condemnada i executada. Aquesta versió també té una variació que diu que sortint del taller de costura uns soldats francesos van intentar aprofitar-se’n, la Manuela va fer servir les tisores per defensar-se’n, per la qual cosa la van jutjar i condemnar.
Avui dia a Malasaña es poden trobar molts racons culturals, com el Museu del Romanticisme,o el famós Mercat de Fuencarral, amb les tendències i els estils més moderns de Madrid; nous bars i cafeteries amb un disseny i una decoració exquisids on es poden menjar pastissos casolans i prendre un bon cafè; o indrets tan mítics com la Vía Láctea, el Tupperware o el Penta, que recullen l’essència de la “Movida Madrileña”.
Tot aquest eclecticisme s’amaga darrere del cognom d’aquesta nena.
Tot i que el concepte neix a Engels (Anglaterra) el 1865 i que el terme l’encunya 100 anys després R. Glass, no és fins a la segona meitat del segle XX que, amb l’auge del capitalisme, l’ennobliment viu la màxima etapa de desenvolupament.
Barri de Chueca (Madrid)
Molt a prop d’una de les artèries de Madrid, la Gran Via, trobem aquest barri, molt conegut per l’ambient gai. La plaça que li dóna nom està dedicada al compositor de sarsueles Federico Chueca (1846-1906). Un músic autodidacta que estudiava medicina, però que tenia tant talent musical que els coneguts el van convèncer perquè deixés la carrera i mostrés el seu talent.
Així es va convertir en un dels autors de sarsueles més importants de la història i va ajudar l’anomenat género chico a tenir la importància que li correspon. Una de les seves obres més mítiques és Agua, azucarillos y aguardiente.
El barri de Chueca ha passat per diverses fases al llarg de la història. Durant els anys 70 es considerava un mal barri, ja que hi havia molt tràfic de drogues, i no va ser fins als 90 quan es va convertir en el barri gai de Madrid; s’hi van començar a obrir molts locals d’ambient i el barri va anar canviant.
Actualment és un barri de moda de la capital. Es caracteritza per tenir moltes botigues de disseny, racons amb petits restaurants, com Le Cocó, on trobarà menjar ecològic molt creatiu, i una gran oferta de bars per gaudir de la nit madrilenya. A més, té un mercat gurmet acabat de modelar: el Mercat de San Antón on podrà trobar, com a curiositat, una oleoteca per gaudir dels millors olis.
En definitiva, un barri ple de classe i estil.
El Born (Barcelona)
Hem arribat a un dels cors històrics de Barcelona. Antigament el Born era conegut com la Ribera del Rec Comtal (a causa de l’aigua del Rec Comtal que a dia d’avui és imperceptible) i molt abans se l’anomenava la Vilanova o la Vilanova de la Mar. Una de les zones d’aquest districte, el Born, es va començar a popularitzar i tot el barri es va acabar coneixent així.
Va ser el centre econòmic i el barri més important de la ciutat entre els segles XIII i XV. S’hi celebraven tornejos de cavallers i nobles de la ciutat, i a la plaça es concentrava l’activitat social i econòmica gràcies a la seva proximitat al mar. Tallers, artesans i moltes fàbriques tèxtils componien aquest barri de carrers estrets i retorçats.
A poc a poc va deixar de ser el cor de la ciutat. La població va començar a desplaçar-se cap al barri de la Mercè, ja que va començar a considerar-se el nou port del segle XVI. A més, el 1714, mig barri va ser enderrocat per construir-hi la fortalesa de la Ciutadella i la gran esplanada defensiva després de la derrota de la guerra de Successió.
Va ser al segle XIX quan es va enderrocar la Ciutadella i es van obtenir els permisos per urbanitzar-ne les esplanades. El barri va començar a canviar i hi van aparèixer parcs i mercats.
Avui dia és un centre turístic, ja que té espais com el famós Mercat del Born, la mítica Llotja de Mar, el nou Born Centre Cultural, amb un jaciment arqueològic a l’interior, o la Basílica de Santa María del Mar. A més, en els seus carrers estrets hi trobem el Museu Picasso o racons amb encant per poder gaudir de l’estètica medieval i d’un bon cafè.
El Born és una línia temporal al centre de Barcelona.
El Albaicín (Granada)
Granada va començar a ser Granada en aquest barri. Les restes arqueològiques més antigues que s’hi han trobat són de l’edat del bronze (segle VIII aC). Més endavant van arribar els romans i, amb ells, la ceràmica, les monedes i una fortificació del segle VII aC que s’ha trobat als voltants de San Nicolás.
Però és de la mà dels musulmans quan aquesta ciutat cobra importància i passa a la història. La presència musulmana a la península es va anar reduint fins quedar limitada únicament al Regne de Granada amb la dinastia nassarita. L’Albaicín va deixar de ser el centre del poder i es va traslladar al turó de Sabika, on es va construir la ciutat de l’Alhambra. És el moment en què el barri passa a ser conegut amb el nom actual, Albaicín, que ve de Rabat Al-Bayyatín.
Aquest barri manté la trama urbana de l’etapa nassarita, amb carrers estrets que fan pujada, amb l’estètica típica de l’època i cases d’estil Carmen, amb parets altes que les separen dels carrers amb un petit hort o jardí. El 1994 va ser declarat patrimoni de la humanitat. Com a curiositat, segons els lingüistes, Albaicín vol dir ‘altura o barri alt’.
Aquest barri està en període de revitalització. Té molta oferta cultural, amb zones gastronòmiques per degustar, per exemple, un bon te àrab o traslladar-se a una altra època amb les vistes dels miradors de San Nicolás o San Cristóbal.
Descobreixi aquest lloc màgic al centre de Granada.
Triana (Sevilla)
El nom és una barreja celtibera i romana: Tri, ‘tres’ en romà, i Ana, d’origen celtiber, ‘riu’. I és que antigament en aquesta zona el riu es dividia en tres parts. Més endavant, els àrabs van anomenar aquesta zona Atrayana o Athriana, per dir “més enllà del riu”.
Triana ha estat sempre un lloc clau del flamenc, la guitarra i el cante. També va ser un barri tradicionalment de mariners, obrers o terrissaires. El van poblar tribus gitanes que provenien de l’Índia. Se’ls va anomenar gitanos per diferenciar-los dels àrabs quan van arribar a Sevilla. Ara és un dels barris més mítics i carismàtics de la capital andalusa.
Va ser un barri castigat per les crescudes del riu Guadalquivir. Algunes de les rajoles que s’hi conserven marquen fins on va arribar l’aigua amb aquestes crescudes. Les remodelacions de la llera a mitjan segle XX van fer que el barri no tornés a patir les inundacions.
Si visita Triana no pot deixar de veure el Convent de les Mínimes, passejar per les caves, la dels gitanos i la dels civils, o pel passeig de Nostra Senyora de la O. A més, pot gaudir d’unes bones tapes a la placeta de Santa Ana o d’un bon tablao al carrer del Betis, com Lo nuestro o un restaurant al carrer de la Victoria, com el Victoria8.
Art, encís, cultura i història. Això és Sevilla i, en concret, Triana.