L’esperança de vida és molt important, però no ho és tot
El 1991, l’esperança de vida d’un home espanyol era de 73 anys, i la d’una dona espanyola, de 80. Segons les últimes dades disponibles de l’OMS, avui figurem en el segon lloc (compartit amb d’altres països) en el rànquing mundial: la nostra esperança de vida ha augmentat fins als 80 anys en el cas dels homes i fins als 86 en el cas de les dones. En termes mitjans, en menys de tres dècades hem passat de viure 77 a 83 anys. I això és més del que viuen els ciutadans de països del nostre entorn proper.
Aquest èxit es degut als avenços mèdics i socials. Si mirem enrere, en un segle hem duplicat la nostra longevitat: en 1918 vivíem molt poc més de 40 anys. Però això, sent fonamental, no ho és tot: encara que sempre volem viure més, també volem viure millor. Afortunadament, tenim la sort que alguns dels majors pioners en aquest camp són científics espanyols que porten molt temps treballant perquè visquem més i millor.
Esperança de vida per països
De la melatonina a la telomerasa
Ja fa una dècada vam viure una petita revolució. ¿Recordes el sobtat èxit de les begudes antioxidants? Allò va ser degut a les investigacions de científics com el gallec Darío Acuña Castroviejo, que van descobrir les propietats de la melatonina, una hormona natural que, entre altres coses, regula els cicles de la son i el rellotge biològic de l’organisme, evitant l’oxidació cel·lular i ajudant a la seva regeneració en combatre els radicals lliures. És produïda per la glàndula pineal del cervell durant la nit, però disminueix amb l’edat. Els majors nivells es donen entre la infantesa i l’adolescència, reduint-se considerablement cap a la maduresa i la vellesa (gairebé un 90% cap als 70 anys). Per això, els primers estudis apuntaven que una aportació de melatonina ajudaria a la regeneració cel·lular en la vida adulta i per tant a la retardar la vellesa i pal·liar les malalties degeneratives que l’acompanyen. Això només va ser el començament.
La melatonina és el millor antioxidant que genera el cos humà, però la seva producció disminueix amb l’edat, el que accelera l’oxidació. Hem comprovat que l’aportar-la com a teràpia substitutiva, prevenim l’envelliment.
Darío Acuña Castroviejo, catedràtic i director de l’Institut Internacional de la Melatonina
Aprenent del càncer
Representació del procés d’escurçament dels telòmers d’un cromosoma.
La divisió cel·lular s’anomea mitosi, i cada nova cèl·lula sorgida d’aquesta divisió manté els mateixos cromosomes i ADN que la “cèl·lula mare”. Però alguna cosa passa durant aquest procés: els cromosomes es van deteriorant a poc a poc. Arribades a una edat determinada, les nostres cèl·lules envelleixen perquè a cada nova divisió dels cromosomes van perdent els seus telòmers. I això és el que es greu. Per entendre’ns: els telòmers són com la goma que evita que una trena es desfaci o com les càpsules de plàstic al final dels cordons de sabates: sense elles, a poc a poc el cordó es deteriora, s’esfilagarsa, es desfà. I a cada nova divisió cel·lular, a cada còpia de la còpia, els telòmers dels nostres cromosomes s’escurcen. Per això, l’estudi de l’enzim de la telomerasa, encarregada de regenerar els telòmers, que porta a terme la María Blasco va ser la següent revolució en la manera d’entendre el procés de la vellesa.
Llavors, per què no vivim ja 140 anys? Pel mateix que un càncer no es cura sol: les cèl·lules cancerígenes activen la telomerasa de manera irregular i es tornen pràcticament eternes, no moren soles pel mer procés d’envelliment. Aquesta ha estat la principal pista i el motiu que haguem d’aprendre del càncer per aconseguir viure més. Cal tenir en compte que en retardar l’envelliment de les cèl·lules estarem retardant la mort de totes les cèl·lules, també les malaltes, les pretumorals o les que amb el temps ens provocaran altres malalties. Així que la telomerasa no és suficient per si mateixa, perquè ser eternament jove no equival a ser immortal.
L’envelliment no és una cosa “programada” en cap persona humana. Morir jove als 140 anys és possible. Al laboratori, hem aconseguit ampliar la vida fins a un 40%.
María Blasco Marhuenda, directora del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques
Super P53 al rescat
Aquest ratolí de laboratori és una altra excel·lent notícia: té potenciat un gen, el P53, que pertany a una família anomenada gens supressors de tumors. Bàsicament, el procediment que es va seguir va ser el d’afegir una còpia extra d’aquest gen. Tots els mamífers tenim dues còpies de cada gen, una procedent de la mare i una altra procedent del pare. Super P53 té aquestes dues còpies del gen supressor més una altra tercera afegida artificialment. Al començament es temia que patís algun efecte secundari perniciós, però en absolut, l’únic que va mostrar, a més d’una resistència superior als tumors, va ser un 15% més de vida en perfectes condicions, el que el va convertir en el pare perfecte per una ventrada de cobais en els quals experimentar amb gran èxit l’aplicació de la telomerasa.
Super P53 és un ratolí molt més resistent al càncer que la resta de ratolins, i per la resta de coses és absolutament normal, sense patir cap efecte secundari negatiu.
Manuel Serrano Marugán, director de Plasticitat Cel·lular i Malaltia de l’Institut de Recerca Biomèdica
Ara cal donar-li temps al temps, perquè traslladar tots aquests èxits assolits en laboratori a la seva aplicació en humans amb el mateix resultat és laboriós. Però, en paraules de la pròpia Maria Blasco, hi ha molts motius per ser optimistes: d’aquí a poc viurem encara més i viurem encara millor.
Viure més i millor també depèn de tu
Mentre els científics fan la seva feina de recerca de la longevitat i la salut, nosaltres hem de fer el nostre per viure una jubilació feliç, llarga, segura i sense preocupacions. I per això et presentem la nostra Gama Rentas, perquè quan arriba el moment de jubilar-se és convenient tenir una visió global del patrimoni acumulat i fer una planificació financera amb l’objectiu de treure el màxim partit als estalvis.
A CaixaBank Banca Premier tenim una àmplia gamma de solucions de rendes amb les que podràs mantenir el teu benestar i qualitat de vida, obtenint més en el present..
Posem a la teva disposició solucions que et permetran complementar els teus ingressos i gaudir de més tranquil·litat gaudint dels avantatges següents:
• Més estabilitat: cobraràs una renda mensual garantida, per a tota la vida i que no es veurà afectada per les fluctuacions del mercat.
• Capital per als beneficiaris: en funció de la modalitat podràs assegurar per a la teva família una part o la totalitat del capital aportat. En el cas de la modalitat Inversió Flexible els teus beneficiaris rebran el valor de les carteres vinculades1.
• Opció de rescat: es podrà realitzar el rescat de la pòlissa segons la modalitat contractada. En el cas de la modalitat Inversió Flexible el valor de rescat dependrà del valor de mercat de la inversió o les carteres vinculades2.
• Possibilitat de contractació per a dos titulars: en aquest cas, la renda mensual s’abonarà mentre visqui un d’ells.
• Possibilitat d’incrementar la renda: transcorreguts els primers tres anys, es podrà modificar la renda mensual i adequar-la a les necessitats, canviant la distribució de les carteres, augmentat la inversió en la Cartera Renta Fija.
Coneixes totes les nostres modalitats?
En funció de l’origen del saldo, es podrà triar entre Rentas Vitalicias o Rentas Plan a l’hora de disposar dels estalvis:
• Rentas Vitalicias: si l’origen del saldo són productes financers i PIES/Assegurances.
• Rentas Plan: si l’origen del saldo són Plans de pensions/EPSV.
Inversión Flexible, la nostra selecció
De tota la gamma de rendes, destaquem aquesta solució, ja que combina de manera òptima la necessitat de complements d’ingressos amb la planificació de l’herència:
• Ideal per a aquelles persones que tenen experiència en inversions en renda variable i que desitgen obtenir un complement als seus ingressos amb una renda mensual per a tota la vida, sense la necessitat de deixar als seus beneficiaris un capital fix en cas de mort.
• La prima s’inverteix en dues carteres amb diferents perfils d’inversió.. Al començament, es destina aproximadament el 70% a una cartera que inverteix principalment en actius de renda fixa i el 30%, a una cartera gestionada que essencialment inverteix en actius de renda variable, enfocada a obtenir la màxima rendibilitat possible. Aquesta distribució s’anirà modificant durant el temps, podent ser majoritàriament a la cartera gestionada.