Pren el comandament!

L’arribada de la televisió en les nostres vides sempre va estar acompanyada de polèmiques i disputes. Diversos avenços individuals de diferents inventors (l’alemany Paul G. Nipkow, els nord-americans Lee De Forest i Edwin H. Armstrong i l’austríac Robert von Liebe, entre altres) van permetre que el 1925 es dugués a terme el que s’ha acordat considerar la primera demostració pública d’un sistema de televisió electromecànic, que s’atribueix a l’escocès John Logie Baird, qui al mes de març d’aquell any va ser capaç de transmetre les imatges de diverses siluetes en moviment. A l’octubre de 1925, John Logie Baird va sorprendre al món transmetent diverses imatges d’una titella, i al juliol de 1928, només tres anys després de la seva primera demostració, ja feia transmissions a color. Tot aquest procés va estar acompanyat d’una disputa al registre de les patents, cosa que no era nova, porque molt poc abans s’havia viscut una altra “guerra” entre el corrent continu i el corrent altern de Thomas Edison i Nikola Tesla, respectivament. El registre oficial de qui va inventar la televisió electrònica, sense elements mòbils, va ser una autèntica batalla als EUA. Els receptors de televisió es van començar a popularitzar a Espanya a mitjans de 1950, però el primer aparell, arribat des d’Alemanya, va arribar al sòl espanyol el 1939. Era precisament un model de Baird i al propietari no li va servir de molt, ja van haver de passar 17 anys perquè comencessin les emissions televisives al nostre país, a l’octubre de 1956.

L’enginyer i físic escocès John Logie Baird, juntament amb un dels seus prototips.

Quan va començar aquest fenomen de companyies de pagament que emetien en streaming, les cadenes de televisió tradicionals van voler restar importància al fenomen i per això van trigar a reaccionar. Per exemple, la que va era la cadena televisiva més vista als EUA, la CBS, va afirmar que en el seu comitè executiu no se sentia amenaçat i que el seu servei de televisió per cable no corria perill. A l’any següent, Leslie Moonves, el seu director executiu, va anunciar el CBS All Access, un nou servei de televisió per Internet que la seva cadena posava en marxa.

Rakuten TV, Hulu, Netflix, Shooowit, HBO, Movistar +, Amazon Prime Video, CBS All Access, Filmin, Sky TV… Són moltes les companyies que estan operant ja en streaming i que ho estan canviant tot: des de la nostra relació amb la televisió fins la qualitat dels continguts al nostre abast. De vegades compren sèries o programes a altres cadenes i de vegades els produeixen elles mateixes. I és tanta la puixança d’aquest servei que moltes cadenes tradicionals han començat a oferir un servei “a la carta” que et permet veure una part seleccionada dels seus continguts quan et ve bé i no solament quan els emeten.

Avui ets tu qui decideix com, quan i què veure.

Tot això és favorable per l’espectador, al qual per fi se li deixa prendre el comandament i triar. A més, ja no només veiem els programes a la televisió: un ordinador, una consola de videojocs i fins i tot un mòbil són suports que ens permeten l’accés on i quan vulem, sense talls publicitaris i amb un contingut que es renova setmanalment. I amb més qualitat, perquè aquestes plataformes ofereixen més llibertat als creadors i la pràctica de demanar un episodi pilot per mesurar el seu grau d’acceptació i decidir després si la sèrie es produeix o no també comença a ser cosa del passat. Finalment, en moltes d’elles pagues pel programa que vols veure, no per un paquet de continguts tancat del que finalment consumeixes una petita part, tot i que la tendència és que les empreses de telecomunicacions, que són les que dominen el sector de les televisions de pagament, tractin de contractar subscriptors per paquets per augmentar els seus ingressos per client. No obstant això, un factor derivat d’aquesta competència és la baixada dels preus: quan es subhasten els drets de, per exemple, les transmissions de futbol, ​​les noves operadores fan molta pressió per tractar de baixar uns preus que consideren abusius.

Rakuten TV, una de les millors opcions que van néixer amb la televisió intel·ligent.

I per què diem que aquests continguts tenen més qualitat? Perquè es produeixen pensant en com es veuran. Per exemple, avui dia la major part de la música s’escolta en MP3, un tipus de compressió d’àudio, i els enginyers de so estan produint la música amb equalitzacions pensades per a aquests reproductors. I el mateix passa amb les sèries, que avui són tot un fenomen de masses: abans es rodaven pensant en els talls publicitaris i en que fins a la setmana següent ningú no veuria el proper episodi. Això determinava el ritme narratiu i, per tant, la feina dels guionistes, que avui són creativament més lliures.

De fet, el fenomen està molt lluny d’acabar, perquè aquestes noves opcions han obert la porta a iniciatives que d’una altra manera serien impensables. Així, ja hi existeixen nous projectes que pretenen cobrir àrees d’entreteniment que semblen abandonades tot i comptar amb un bon nombre de clients potencials. Per exemple, el director de cinema i productor danès Nicolas Winding Refn, ja ha anunciat la pròxima obertura d’byNWR, un nou canal en què el principal serà el concepte artístic i el catàleg s’alimentarà de pel·lícules de culte que durant els últims anys s’ha encarregat de comprar i restaurar ell mateix. La seva idea és constituir-se com una alternativa als títols més convencionals i més recents que ofereixen normalment cadenes com Netflix, Amazon, HBO, etc.

La guerra de les televisions no ha fet més que començar.