Entre dos oceans

La Costa Verda brasilera va de Rio de Janeiro, el nostre punt de paetida, i Sao Paulo, la nostra primera parada. En recórrer amb cotxe comprovaràs per què es diu així: a més de veure la frondosa vegetació a un costat i l’oceà a l’altre, passaràs per petits tresors amagats que encara guarden l’essència del colonialisme portuguès en la seva arquitectura, com Parati, aquí el nom no enganya : és un racó que sembla pensat precisament per a tu, colorit, pintoresc, amb una preciosa badia i una famosa producció local de licors.

Però nosaltres anem directament a Sampa, sobrenom brasiler de Sao Paulo, una de les ciutats més grans del món, amb més de 20 milions d’habitants en la seva àrea metropolitana, primer centre financer i cultural del país. I és l’únic lloc en el qual t’aconsellem que de moment aparquis el cotxe, perquè els seus embussos són llegendaris. Aquesta primera etapa és la més curta de tot el viatge, però és obligada. Si t’interessa l’art, tens dues cites imprescindibles: la Pinacoteca de l’Estat, amb les pintures clàssiques de segles passats, i el Museu d’Art de Sao Paulo, amb més de 10.000 metres quadrats dedicats a deixar-te bocabadat amb l’art propi del Brasil i del món sencer.

Pinacoteca de l’Estat.

Museu d’Art.

Parc d’Ibirapuera.

Però estem en una gran ciutat i, si encara no la coneixes, hem de avisar-te que es bastar estressant. Així que la tercera recomanació és un lloc de relaxació, el Parc d’Ibirapuera, el veritable pulmó de Sao Paulo. A més de relaxar-te, en ell podràs visitar el Pavelló Japonès (encara que sorprengui, la colònia japonesa al Brasil és molt nombrosa), l’Obelisc de Sao Paulo (símbol de la Revolució Constitucionalista de 1932), el Museu Afro Brasiler (dins del Palau de les Nacions) o, entre d’altres, l’Auditori Ibirapuera (dissenyat pel famós arquitecte brasiler Oscar Niemeyer).

Abans d’abandonar la ciutat, pots decidir provar el menjar local en restaurants com el Mocoto (Avinguda Nossa Senhora de Loreto, 1.100) o veure un espectacle en alguna de les moltes sales de la ciutat, especialment un concert de samba, choro, forró o bossa nova, al Bar Brahma and Brahminha (Avinguda São João, 677). I després toca descansar bé, perquè ens espera una etapa llarga fins a la nostra propera parada.

Pont al costat de l’aeroport de Sao Paulo-Guarulhos.

La capital de l’estat brasiler de Mato Grosso del Sud, al costat de la Serra de Maracayú, té denominació de zona neotropical, el que abasta un paisatge de sabana més o menys tancada i densa, i s’assenta entre els rius Paraná i Paraguai. Hem fet una etapa llarga, potser la que té més quilòmetres d’aquest viatge, així que el que toca és sopar i dormir bé per preparar-se, perquè demà ens espera una visita inoblidable.

Després de descansar, et recomanem prendre un desviament fins Corumbá, molt a prop de la frontera amb Bolívia, per visitar el Pantanal, un dels més grans aiguamolls del món, tan gran com tot l’Equador, amb una increïble biodiversitat de flora i fauna. De gener a maig l’aigua cobreix la zona gairebé per complet i es transforma en l’hàbitat ideal per a nombroses espècies, especialment aus. És tan gran que dins dels seus 340.000 quilòmetres quadrats hi ha diverses ciutats a més de Corumbá, on podràs gaudir d’un creuer fluvial.

Tour fluvial a Corumbá.

Vista aèria del Pantanal.

Un yaguareté (jaguar).

El Pantanal és el lloc ideal per fer un safari fotogràfic, així que prepara la càmera (i el repel·lent de mosquits), perquè allà t’estan esperant animals com el corumbatá, el pacú, el cascudo, el pintado, el dourado, el jaú i les piranyes (entre els peixos); les capibares, búfals, jaguars i cágados (entre els mamífers); els yacares (caimans), veritables reguladors de la fauna piscícola; o el tuiuiú, la cabeça-seca, el colhereiro i les garses (entre les aus).

Pren-te el teu temps, perquè és una visita única a la vida. Quan estiguis preparat, tornem a Campo Grande per seguir amb la nostra aventura.

Arribem a la capital de Mato Grosso (que no hem de confondre amb Mato Grosso del Sud, d’on venim). Cuiabá té una gran riquesa cultural gràcies a haver rebut diverses influències al llarg de la seva història i a un perllongat període en el qual va romandre més o menys aïllada, amb el que va desenvolupar una gastronomia, un folklore i unaartesania propis. El municipi està envoltat per tres grans ecosistemes: l’Amazones, les serres i el pantà. Amb un clima molt calorós, Cuiabá està al nord del Pantanal i és de fet una porta d’entrada a la selva amazònica. Però com ja hem visitat el Pantanal entrant pel sud, aquí anem a fer vida de cowboy. I és que estem en una cosa semblant al far west nord-americà, i precisament els rodeos són molt populars en aquesta zona. Prepara la cadira de muntar.

Día del Cowboy en una fazenda de Poconé.

Un dels centres turístics de Poconé.

A l’interior del Brasil, els rodeos són tan populars com el futbol.

Després de descansar, prenem un petit desviament cap al sud de menys d’una hora per arribar a Poconé i gaudir d’una jornada de rodeos. El Brasil és un món en si mateix, i tot i que sempre ho relacionem amb el futbol, ​​a l’interior del país els rodeos són igual de populars. De fet, els genets brasilers triomfen a les competicions nord-americanes des de fa anys. Veure una rodeo és molt divertit i genera sempre gran expectació entre el públic local. A més d’assistir a l’espectacle provant les carns en salaó típiques de la zona, en moltes fazendas de Poconé pots muntar a cavall tranquil·lament i, només si t’atreveixes, fer un simulacre de rodeo o intentar guiar el bestiar. És el que allà anomenen El Dia del Cowboy, la major atracció turística de la zona i una excel·lent ocasió per compartir l’entusiasme que desperten els cavalls en aquesta regió.

Deixem enrere Cuiabá i la seva Església de La nostra Senyora Auxiliadora.

Capital de l’estat de Rondonia, Porto Velho s’assenta en la marge dreta del riu Madeira, un dels principals afluents de l’Amazones, i és precisament aquesta Ruta Transoceànica que estem recorrent la que li ha donat un cert renéixer turístic, ajudat per els molts atractius que ofereix, com el Museu de Rondonia (amb espectaculars fòssils d’animals prehistòrics i un repàs del llegat indígena), la llacuna Belmont, les platges dels Periquitos i Sorra Blanca o la cascada de Teotonio. Però en la nostra aventura inclourem també dues recomanacions. La primera l’hem passat de camí aquí: Cacoal, un petit municipi anomenat així per la gran quantitat de plantacions de cacau i cafè autòctons que té.. De fet, el seu sobrenom és La Capital del Cafè. Si et prens el temps de fer un desviament de menys d’una hora, podràs visitar una de les colònies d’indígenes que encara queden i que es dediquen a la producció sostenible de cacau.

Cascada de Teotonio, Porto Velho.

Plantació de cacau de Cacoal.

Llac Cunia.

I la nostra segona recomanació és visitar la Reserva extractiva del llac Cunia, un espai dedicat a la preservació de la fauna i la flora, la reproducció d’animals aquàtics i la regulació de la població de caimans de les espècies azu i jacaretinga. La reserva també alberga comunitats riberenques on podràs contactar amb guies autoritzats per a la visita. Fins aquí arribem en tot just una hora de cotxe, remuntant el riu, fins arribar a prop del seu exuberant llac. Per accedir-hi hi ha diferents camins i senders en la marge esquerra del Riu Madeira.

Ens acomiadem del riu Madeira, amb Porto Velho al fons, per endinsar-nos al Perú.

Capital històrica del país, capital del departament del seu mateix nom, capital de l’antic Imperi Inca … Cusco és una de les ciutats més atractives del planeta, plena d’història i de llocs per visitar. Hem arribat després de creuar el pont sobre el riu Acre per internar-nos per fi al Perú. Les possibilitats que ofereix Cusco per al turista semblen infinites, però en la nostra aventura només és una parada més, així que hem de centrar-nos en això que cal fer almenys una vegada a la vida: pujar al Machu Picchu. Desprès de descansar i menjar bé, arribar des de Cusco et portarà una mica més de tres hores, temps que no es pot emprar millor, perquè el Machu Picchu és una obra d’art, un cim arquitectònic, una meravella d’enginyeria i un lloc màgic.

El pont sobre el riu Acre: adéu, Brasil; hola, Perú.

Vista aèria de la Vall Sagrada des d’un helicòpter.

El Machu Picchu en tot el seu esplendor.

Et recomanem que planifiquis la visita prèviament, perquè l’accés està restringit a un màxim de visitants per dia donat el seu caràcter de reserva nacional i que és particularment sensible a les multituds. Ara, si t’ho vols permetre, pots anar en helicòpter des del propi Cusco i aprofitar per veure des de l’aire la Vall Sagrada. Un cop al Machu Picchu, veuràs que la part visitable es divideix en dos: la zona agrícola al sud i la zona residencial i cerimonial, on contemplaràs el Temple del Sol, la Residència Reial, la Plaça Sagrada, la pedra Intihuatana i altres meravelles d’aquest Patrimoni de la Humanitat des de 1983 que té una mica més de mig quilòmetre de llarg.