Tornar on no has estat mai
Sempre s’ha dit que el cinema i la literatura són formes de viatjar. El que proposem és fer un doble viatge: “tornar” personalment a llocs en els quals ja havíem estat com a espectadors. Planejar un viatge en el qual viure de nou la nostra memòria visual és senzill, perquè encara és possible visitar algunes de les localitzacions d’aquestes pel·lícules que composen el nostre imaginari col·lectiu. Aquesta sensació de “jo ja havia estat aquí” està a l’abast de tots.
Per exemple, te’n recordes de Trobades a la Tercera Fase? Una de les escenes més recordades de la història del cinema és quan els alienígenes imaginats per Steven Spielberg aterren al nostre planeta. En realitat, aquest aterratge de cinema es va produir al que avui és el Monument Nacional de la Torre del Diable, a Wyoming, Estats Units, la imatge que inicia aquest article. Aquesta mateixa formació rocosa que el protagonista replicava constantment sense saber ben bé per què ho feia. I és que la història del cinema és plena de localitzacions naturals tan meravelloses que van fer que la idea de recrear-les en un plató cinematogràfic no tingués sentit. Això, i que alguns directors no eren molt propensos a viatjar lluny i sumar despeses addicionals per les seves produccions, així que ens trobem amb sorpreses com que una bona part de les escenes de combat de La Jaqueta Metàl·lica, de Stanley Kubrick, no van ser gravades ni en un plató ni a Vietnam, que era el que ens esperaríem, sinó en una zona de l’extraradi londinenc amb una fàbrica abandonada que el saber fer del director va fer passar per unes ruïnes vietnamites bombardejades.
Hem seleccionat quatre destinacions que et faran sentir el protagonista de la teva pròpia pel·lícula: Nova Zelanda (El senyor dels Anells), Maine (Forrest Gump), Tunísia (La Guerra de les Galàxies, Episodi IV) i Petra, a Jordània (Indiana Jones i l’última croada).
Les tradicions culturals dels maoris, la seva increïble naturalesa, la seva flora i fauna autòctones, el seu vi i una infinitat de possibilitats d’aventura… Nova Zelanda està lluny, però sobren els motius per anar a visitar-la. I sobraven també els motius que van fer que Peter Jackson decidís rodar-hi la seva adaptació d’El senyor dels anells: no hi ha al planeta un lloc igual per a ser La Terra Mitjana. Podem recórrer els seus camps i esperar que d’un moment a l’altre aparegui un hobbit o un elf.
Quan, entre el 1937 i el 1949, J. R. R. Tolkien va escriure la novel·la, ja semblava que l’estava imaginant en aquest arxipèlag, que a més de satisfer la curiositat del cinèfil té moltes meravelles que cal conèixer. Gran part del seu territori són reserves naturals, en les què conviuen costes agrestes, platges de somni, vinyes, vessants verds, volcans…
A més, conscient de la seva extensió, el país ha desenvolupat unes magnífiques infraestructures per a tot tipus de turisme, des del més luxós als càmpings on es pot dormir sota les estrelles. Per descomptat, per respondre a la curiositat de l’espectador, és imprescindible fer un recorregut per algunes de les moltes localitzacions emprades en les pel·lícules, per al que el més senzill és acostar-se a Matamata, entre Auckland i Rotorua, a l’Illa Nord. A més, les vinyes neozelandesos mereixen una especial atenció: Hawkes Bay, Martinborough, Marlborough i Central Otago són tres de les principals zones vinícoles del país, i alguns dels vins que hi podem provar ja es troben entre els més apreciats del món.
I no podien faltar algunes recomanacions sobre esport i aventura. Potser una de les senyes d’identitat de Nova Zelanda més conegudes arreu del món sigui la seva selecció de rugbi, els All Blacks. L’ideal és coincidir amb un partit de màxima rivalitat entre els All Blacks i els Wallabies, la selecció de la seva veïna Austràlia, però qualsevol partit de la Super Rugby, la competició professional de l’Hemisferi Sud, ens donarà una idea de com es viu aquest esport en les nostres antípodes. I també tenim el surf, ja que no en va els neozelandesos tenen més de 15.000 quilòmetres de costa. I pel que fa a l’aventura… tot allà és una invitació: des del salt de pont, que allí s’anomena bungee jumping, fins al zorbing, una curiosa activitat que té milers d’aficionats i consisteix en baixar pel vessant d’una muntanya dins d’una gran pilota inflable. La diversió està assegurada.
No es tracta de córrer sense parar; de fet, es tracta d’aturar-se i admirar la bellesa d’un enclavament inoblidable, el Far Marshall, a Maine, Nova Anglaterra (EUA). Guanyadora de sis premis Oscar, en la pel·lícula Forrest Gump hi ha diversos moments màgics, i un dels més recordats és quan el protagonista, interpretat per Tom Hanks, qui arran de ser deixat pel seu gran amor decideix posar-se a córrer, arriba a aquest far de bellesa enigmàtica i… segueix corrent. Però nosaltres no, nosaltres ens aturarem i gaudirem de l’exuberant naturalesa de la regió.
Un cop admirada la bellesa del Far Marshall, proposem visitar cinc meravellosos pobles, tots dins de Nova Anglaterra. El primer és Kennebunkport, també a Maine, i des de fa anys el destí de la família Bush a l’estiu. I és que a la zona alta del poble s’agrupen les mansions de luxe, mentre que la part baixa conserva els senyals d’identitat del que enguany va ser un poble de pescadors, tot i que encara avui és el lloc ideal per assaborir marisc i peixos acabats de pescar.
El nostre segon destí, també de pel·lícula, és Nantucket, una petita illa que va ser pionera per als baleners i en la qual estan inspirades totes les escenes de port de Moby Dick. Té un paisatge idíl·lic, no pateix de les aglomeracions de botigues de marca i és ideal per passar uns dies sense fer res més que desconnectar el mòbil i passejar. Seguim camí a una altra localització de cinema, al poble en el qual tots recordem a Julia Roberts en la pel·lícula Mystic Pizza, que s’anomena precisament Mystic, i en el qual si ets un cinèfil de veritat no podràs resistir la temptació de prendre una pizza precisament al lloc que apareix a la pel·lícula, el Mystic Pizza.
Manchester, a Vermont, ens ofereix una visió del passat gràcies a les cases victorianes que envolten el centre de la ciutat i una inigualable oferta gastronòmica. Però potser el més destacat sigui que Vermont té fins a 15 estacions d’esquí, totes molt ben valorades pels aficionats, encara que les dues més apreciada són les de Jay Peak i la de Okemo Mountain Resort. I la nostra última visita serà Newport, a Rhode island, una barreja d’arquitectura i natura perfecta per terminar el viatge. Al llarg de la seva costa es succeeixen increïbles mansions (algunes, obertes als turistes) i té un dels ports més bonics de la zona. És una de les destinacions favorites de l’alta societat nord-americana i, a part del seu peculiar encant, ofereix una atracció única: la passejada pels penya-segats, una caminada mundialment famosa que combina la bellesa natural de la costa de Newport amb la història arquitectònica de la seva edat daurada. Flors silvestres, aus, geologia, arquitectura… tot fa d’aquest deliciós passeig d’unes tres hores una experiència inoblidable.
Tunísia pot presumir de tenir paisatges realment espectaculars, el que ha convertit el país en un escenari recurrent per a moltes produccions cinematogràfiques, però cap de les pel·lícules que s’han rodat allà es recorda tant com La Guerra de les Galàxies. De fet, encara que la que més memorable resulta és la primera, gairebé totes les produccions d’aquesta llarga saga de pel·lícules tenen alguna escena rodada a Tunísia. I és que George Lucas es va enamorar realment del país. A més, avui dia encara es conserven intactes alguns dels decorats que va usar. Podem visitar fins a set escenaris de La Guerra de les Galàxies a Tunísia, dels quals dos són els que consideraríem escenaris naturals: el Barranc, entre Tozeur i Chott el Jerid, i el Llac de Sal, una enorme plana que serveix de fons a diversos plànols del planeta fictici de Tatooine.
Però hi ha molts més atractius que faran del viatge a Tunísia una gran experiència. L’Amfiteatre de El Jem és un dels amfiteatres romans més grans i més ben conservats del món. Declarat Patrimoni de la Humanitat, va ser construït al voltant de l’any 238 AC i tenia espai per a 35.000 persones. Com no podia ser d’altra manera, surt en altres pel·lícules famoses, com La vida de Brian i Gladiator.
També Cartago mereix que ens acostem a veure les ruïnes de la segona ciutat, construïda pels romans sobre l’antiga capital tunisiana. L’actual capital, que s’anomena Tunísia, com el país, ofereix un ambient relaxat, els seus enlluernadors cels blaus i la proximitat a les seves boniques platges. La seva famosa medina és Patrimoni de la Humanitat. A molt pocs quilòmetres de la capital, Sidi Bou Saïd és un dels pobles mediterranis més bonics i característics, amb els seus carrers empedrats i les seves cases pintades de blau i blanc. La vida cultural de Tunísia és molt destacada: només en els mesos de març i abril, celebren el Festival de Música Tunisiana (a la capital), el Festival Cultural de Matmata (en Matmata), el Festival de Teatre Musical (a Tozeur) , el Festival internacional de la primavera (en Sbeitla) i, entre altres, el Festival de Jazz de Cartago.
I tenim una sorpresa més: Tunísia té fins a 35 àrees que han estat declarades zones Ramsar; és a dir, zones humides protegides per la seva importància internacional, especialment com a hàbitat d’aus aquàtiques. Les illes Kerkennah són una d’aquestes zones protegides i un veritable paradís de visita obligada. Els habitants de la zona viuen principalment a les illes de Chergui i Gharbi, les dues més grans, les més ben preparades per al turisme i connectades per un pont. Per arribar-hi cal agafar un ferri a Sfax, la segona ciutat més poblava del país, que triga tot just una hora. Les aigües que envolten aquest arxipèlag són tan baixes que en determinades èpoques de l’any pots anar d’un illot a un altre passejant, ja que l’aigua t’arribarà tan sols als genolls.
Ens anem a buscar el Sant Grial, perquè Harrison Ford necessita ajuda… i per això, és clar, hem de visitar Petra, la ciutat en la qual es van rodar alguns dels exteriors més famosos d’Indiana Jones i l’última creuada. L’espectacular ciutat de pedra sorrenca de Petra va ser construïda al segle III AC pels nabateus i avui és Patrimoni de la Humanitat. Òbviament, aquí no podem fer reserves hotel, el que farem a Wadi Musa, que és el centre d’allotjament i transport més proper i en el qual ens abordaran els venedors de records per fer-nos sentir veritables aventurers.
A més de a Jordània, Indiana Jones i l’última croada es va rodar a Espanya, Itàlia, Anglaterra i els Estats Units, però la imatge del Tresor que veiem al final del congost condensa la màgia, la textura de la millor aventura. I abans de visitar altres llocs del país, aprofitem per seguir recorrent el congost, anomenat Siq, que primer ens portarà al Carrer de les Façanes, que és en realitat una zona d’antics enterraments, per desembocar en un altre dels llocs més místics de la ciutat, Les Tombes Reials, exemple dels millors treballs de tallat que es poden veure a Petra.
Satisfeta la nostra curiositat cinèfila, ara sí aprofitem per visitar algunes ciutats jordanes, i podem començar per un clar exemple de sincretisme religiós a la seva capital, Amman, que és tant una ciutat romana, amb teatres, fòrums, temples i avingudes; musulmana, amb les seves mesquites; i cristiana, amb les seves esglésies bizantines. És una ciutat una mica caòtica, però té algunes fites que no ens perdrem: el Temple d’Hèrcules, que encara es redueixi només a unes quantes columnes segueix sent captivador; el Palau Omeia, amb la seva cúpula blau; el Teatre Romà, datat al segle II aC; i l’Odèon, al costat del teatre.
I finament combinarem desert, mosaics i aigua. A l’est d’Amman hi ha una vintena de castells i palaus, construïts en els segles VII i VIII, entre els quals destaquen el complex de Qusair Amra, amb molt apreciades pintures del segle VIII, i el castell de Qasr Kharana, dels més ben conservats del país. Per rematar la nostra afició al cinema, podem visitar el desert de Wadi Rum, en el qual es van filmar moltes escenes del clàssic Lawrence d’Aràbia. Jordània amaga un tresor més: el Mapa de la Terra Santa, la cartografia realitzada en mosaic més antiga de la qual es té notícia, que podem admirar a Madaba, coneguda com La Ciutat dels Mosaics. Assedegats de tant desert, ens queden dues visites refrescants. La primera és òbvia: el Mar Mort, el punt més baix del planeta, ja que està a 411 metres sota el nivell del mar. I finalitzarem molt a prop, en un paradisíac destí de platja: Ágaba, amb unes formacions coral·lines que atrauen els millors submarinistes.
Gaudeix d’un viatge de cinema amb un pla exprés
Ara, a CaixaBank Banca Premier posem a la teva disposició el Préstec Exprés*, un préstec àgil, sense interessos, amb un termini de devolució de fins a dotze mesos i amb interessants condicions per fer front a les teves despeses pagant-los de manera fraccionada.
Demana aquest préstec des d’avui mateix a la teva oficina de CaixaBank, on el teu gestor de Banca Premier estarà encantat d’atendre’t personalment, o a través de Línia Oberta..