Pel plaer de conduir

Romania és un país que sembla dissenyat per ser recorregut amb cotxe. És assequible, segur i té zones que encara són força desconegudes i que romanen amb una naturalesa envejable. Evidentment, hi ha alguns punts inevitables, com ara la capital. Bucarest es coneixia com La París de l’Est, però després de la Segona Guerra Mundial l’arquitectura barroca va donar pas a l’abús del ciment. Tot i això, avui la ciutat ofereix grans contrastos i una vida cultural que sorprèn el visitant. El Parlament de Romania, el Palau Cantacuzè, l’Església de Sant Nicolau, el Parc Herǎstrǎu o el Museu Nacional d’Art, a més de la seva pròspera oferta gastronòmica, ja fan que valgui la pena

Parlament de Romania.

Església de Sant Nicolau a Bucarest.

Castell de Bran, inspiració de Bram Stoker.

Però parlàvem del plaer de conduir, així que des de la capital romanesa podem prendre rumb cap al Castell de Bran, que encara avui conserva reminiscències del Dràcula de Bram Stoker, qui el va utilitzar per descriure la mansió del seu vampir universal. La veritat és que aquest castell gòtic fou llar de la reialesa romanesa i conserva una gran bellesa. Està situat a prop de Braşov, i des d’aquí podem continuar cap al sud, travessant el parc natural Bucegi, per arribar a Bascov i recórrer cap al nord una de les carreteres més inoblidables per les quals es pot circular: una carretera que travessa les muntanyes Făgăraş i connecta les regions de Muntènia i Transsilvània. En el trajecte, a més de llacs naturals i vida salvatge, hi ha moltes coses per veure, com el Monestir del Sant Profeta Elies, el Monument dels Alpinistes, l’Estàtua de Prometeu o el llogaret Poienari, però el veritable plaer és simplement negociar les corbes i gaudir de les rectes.

L’espectacular carretera Transfăgărășan, que va des de Bascov fins a Cârțișoara travessant les muntanyes Făgăraş.

Creuant en el nostre cotxe des de Romania, podem recórrer part del sud hongarès fins a arribar a un dels millors indrets del país, la ciutat de Pécs, que atresora una gran història i una infinitat de racons dignes d’una visita. Serà el primer cop que creuem el Danubi, que ens acompanyarà durant bona part del nostre viatge. A Pécs podrem visitar l’antiga mesquita de Ghazi Kasim Pasha (avui és una església catòlica, però ens servirà per recordar els nombrosos anys d’ocupació otomana a la zona), l’edifici d’estil neorococó del Teatre Nacional i un gran nombre d’edificis històrics, incloent la font Zsolnay, feta de porcellana.

Plaça Széchenyi Tér, amb la mesquita de Ghazi Kasim al fons.

Teatre Nacional de Pécs.

Font Zsolnay.

Les autopistes hongareses són de peatge, i prendrem l’M6, seguint el serpentejant curs del Danubi per arribar a una de les capitals europees més boniques, Budapest. El Parlament, el Bastió dels Pescadors, la Plaça dels Herois, les vistes des del Castell de Buda, l’Església de Maties, el Mercat Central, l’Òpera, els balnearis… Budapest té tantes coses per veure que és millor no tenir pressa, però nosaltres ja estem pensant en la següent etapa.

Anem de capital històrica a capital històrica i arribem a Viena, tot i que en realitat el nostre destí a Àustria n’és un altre. No obstant això, no desaprofitarem l’ocasió de visitar alguns dels imprescindibles que ens esperen: el bloc residencial Hundertwasserhaus, el Prater, l’Òpera, el Ringstrasse, el Parlament o alguns dels seus inevitables palaus, com el de Schönbrunn, el de Belvedere o el d’Hofburg. Entre visita i visita, podem recuperar forces amb algun dels plats més típics de la zona, com les carns fumades, el gulash, el powidl (un deliciós guisat de prunes) o el wiener schnitzel (una escalopa de vedella arrebossada, normalment acompanyada d’una amanida tèbia de patates, que és el plat més clàssic de Viena).

La famosa roda de fira del Prater de Viena.

Interior del Palau Belvedere.

Projecte residencial Hundertwasserhaus.

Un cop hem menjat i descansat, ens disposem a conèixer el veritable objectiu del nostre pas per Àustria, un tram de carretera adorat pels aficionats al motor, la Hochalpenstrasse de Grossglockner, una carretera alpina que travessa el Parc Nacional Hohe Tauern i que ens brindarà unes vistes impressionants a mesura que anem dibuixant les 36 corbes: penya-segats, boscos, turons, prats, llacs i glaceres. Un ecosistema únic. El moment de circular per aquesta carretera és ara, perquè a l’hivern pot ser traïdora i roman tancada des de principis de novembre fins a maig.

Hom no pot dir que li agrada conduir de veritat si no ha circulat per la Hochalpenstrasse

No deixem l’aire alpí, perquè ens acostem a les Dolomites per passejar-nos per Itàlia, i un altre cop amb la intenció de conquistar amb el nostre cotxe un dels ports de muntanya més famosos del país. Però primer farem una mica de turisme per una ciutat que encara avui mostra un caràcter medieval destacat, Trento. La primera visita obligada és la catedral de Santa Maria Maggiore, on va tenir lloc la tercera sessió del famós concili que porta el nom de la ciutat. L’immens castell Beseno està reconstruït i ens regala unes vistes meravelloses de la vall; més aviat una fortificació de defensa que no pas estatge real, el podrem recórrer completament. Malgrat la seva herència, avui Trento és una ciutat important amb totes les comoditats necessàries per al turista i un alt nivell de vida, però l’entorn és tan espectacular que no podem partir sense delectar-nos al llac de Garda, un mirall d’aigua a les Dolomites.

L’immens castell Beseno.

Basílica i plaça de Santa Maria Maggiore.

Llac de Garda.

I per fi arribem a un altre de les fites de què podrem presumir en tornar a casa, el pas de Stelvio, que els aficionats al ciclisme reconeixeran perquè ha esdevingut una de les etapes estrella del Giro. Situat a 2.757 metres d’altitud, és el pas pavimentat més elevat dels Alps orientals. Com a Romania i a Àustria, en circular-hi hom té la sensació de ser a un altre planeta.

El pas de Stelvio té un desnivell mitjà del 7,6 %.

Ja gairebé tornem a casa, però ens resta una de les etapes més boniques d’aquest viatge d’est a oest d’Europa, la Provença francesa… o allò que podem entendre per aquesta antiga província, avui pertanyent a altres departaments com els Alps de l’Alta Provença, les Boques del Roine, Var, etcètera. De tornada a casa, passarem per algunes de les ciutats mediterrànies més mítiques com Marsella, Montpeller o Perpinyà, on apreciarem totes les coses bones que regió aquesta al visitant, des de la relaxació fins a la seva gastronomia; sol, platja i centres urbans ben conservats. Fins i tot encara que l’aclamat festival de cinema ja hagi acabat, Cannes també pot ser un punt d’interès d’aquesta última etapa, així com les anomenades illes provençals.

Marsella.

Vista aèria de Palavàs, Montpeller.

Perpinyà.

Però seguim fidels al nostre pla mestre: esgotar el plaer de conduir per indrets únics, d’aquells que fan que anar al volant esdevingui una experiència inoblidable. I abans d’arribar a les tres ciutats esmentades, haurem passat per les gorges del Verdon, un dels canyons més espectaculars d’Europa que a més ens permet accedir per carretera fins al seu cor, en què el blau turquesa del riu ens deixarà sense respiració.