El món és de qui somia. Amb la seva nòmina, vostè tria
Per utopia no s’entén quelcom impossible, sinó simplement “molt difícil d’aconseguir”. Potser per això, les utopies han estat, són i continuaran sent grans motors de la humanitat, que des de sempre ha dedicat tot el seu esforç a perseguir alguns somnis que malauradament no són utopies, perquè són irrevocablement impossibles. Però això mai no ha frenat els visionaris. Així, l’alquímia, el moviment perpetu o l’energia lliure han omplert hores i hores d’estudi de científics que veien en aquests somnis un avantatge clar i, tard o d’hora, assolible.
Bé, potser això no és del tot cert i sí hi ha motius per continuar en l’obstinació, perquè resulta que en la versió més clàssica, aquella que diu que l’objectiu és aconseguir or a partir de metalls sense valor, l’alquímia és real… tot i que massa cara. En declaracions de Kazem Kashefi, professor auxiliar de Genètica Molecular i Microbiologia a la Universitat de Michigan, fa ja temps que el seu departament va aconseguir crear or a partir de metalls sense valor. Tal com sona. I no és res excessivament nou, perquè un temps abans un altre professor, l’australià Frank Reith, va indicar que el camí que calia seguir era l’ús d’alguns bacteris. Dit i fet: als seus soterranis, la Universitat de Michigan va aconseguir sintetitzar or de 24 quirats a partir de clorur d’or tòxic alimentant-lo amb el bacteri Cupriavidus metallidurans. Al cap d’una setmana, el bacteri va aconseguir crear palletes d’or de les toxines digerides. “El que fem es coneix com alquímia microbiana o neoalquímia, i es crea or a partir d’un metall sense cap valor econòmic”, va afirmar Kashefi. Però res més, perquè repetir aquest procés a gran escala seria molt més car que el valor de l’or que es pogués aconseguir. Així que aquest somni arriba fins aquí, però ens demostra que la ciència pot revisar aspectes que crèiem impossibles i donar-nos algunes sorpreses.
Repetir aquest procés de crea or a partir d’un metall sense cap valor econòmica gran escala seria molt més car que el valor de l’or que es pogués aconseguir.
Avenços científics
La ciència, per exemple, ens diu que no hi ha cap motiu aparent que ens impedeixi viatjar en el temps o que aquest succeeixi simultàniament. Però allò que és possible en una equació matemàtica no sempre respon a la realitat física. I allò que diuen els savis no sempre es tindrà en compte. Això ho comprovem en un altre dels somnis recurrents de la humanitat: el moviment perpetu. El gran Leonardo da Vinci va fer estudis sobre això, molt més rigorosos del que acostumaven a ser en la seva època, elaborant esbossos, gràfics i maquetes per estudiar què hi havia de veritat en aquesta possibilitat. Els seus dissenys se centraven en la idea d’una roda amb boles com a contrapesos, muntada sobre un eix que permetia que girés. El pes dels coixinets de boles dins de la màquina sempre desplaçaria el centre de gravetat de la roda, i es generaria així una rotació contínua. Da Vinci va millorar en quatre ocasions el seu disseny inicial, però tot el seu treball el va portar a la conclusió que simplement no es podia aconseguir una màquina de moviment perpetu. Però, que es pronunciés en aquest sentit no va fer que l’ésser humà deixés de buscar allò que sembla impossible. Des del segle viii, que va veure la roda màgica de Bavaria, fins als nostres dies, en els quals proliferen els vídeos d’artefactes que suposadament es mouen sense fi, són innombrables els intents fallits i els noms que s’hi associen: Villard de Honnecourt i la seva roda, Johann Bessler i els seus mòbils, Pierre de Maricourt i el seu globus i un llarguíssim etcètera.
Energia lliure
Hi ha associacions inevitables: pensar en el moviment perpetu porta a valorar la possibilitat de l’energia lliure, perquè si s’accepta la idea teòrica del moviment continu, obtenir-ne energia és el pas més immediat. Per exemple, Nikola Tesla, a qui indubtablement devem invents determinants per a la nostra qualitat de vida, grans avenços en el camp energètic que no es limiten al corrent altern, sempre va considerar real la possibilitat d’obtenir aquesta energia a partir, per exemple, del camp magnètic de la Terra. Tesla es va anar tornant més i més excèntric amb els anys, per la qual cosa va anar perdent credibilitat, però molts dels seus projectes s’estan revisant avui dia sota una nova llum i s’està obrint la porta de la viabilitat d’alguns d’ells. Bé, doncs al cim de la seva carrera, amb 44 anys, va escriure que havia trobat “la possibilitat d’un motor o màquina que actuï pel seu propi compte; inanimat, però així i tot capaç de, com un ésser viu, derivar energia del medi: la manera ideal d’obtenir potència motriu”. És cert que mai va produir aquest motor i que el seu enunciat semblava que anava en contra de la segona llei de la termodinàmica, però no seria cap novetat trobar que un enunciat teòric d’aquest inventor resulta ser correcte i realitzable malgrat comptar amb serioses reticències entre el col·lectiu científic.
Eficiència
Els teòrics d’aquestes màquines parlen de supraunitat en la producció d’energia, de manera que es refereixen a aconseguir una taxa de producció d’energia major que la taxa d’energia que es consumeix. I aconseguir que allò que ja es té sigui eficient a més d’eficaç és un dels valors de CaixaBank..
Amb la seva nòmina, vostè tria
Ara, per domiciliar la seva nòmina superior a 2.500 €, pot gaudir de l’últim en tecnologia1:
- Smartphone Samsung Galaxy A3 amb pantalla de 4,7″ HD sAMOLED i un disseny elegant i amb materials prèmium
- Televisor Samsung de 40” amb Wide Color Enhancer Plus
- O, si ho prefereix, en lloc d’emportar-se a casa la tecnologia més avançada, es pot beneficiar d’una remuneració del 3%2 TAE (2,97 % interès nominal anual) en els primers 8.000 € durant 24 meses per domiciliar la seva nòmina superior a 2.500 €.